El Pont Flotant

El Pont Flotant inicia su trayectoria en Valencia, el año 2000. Desde el principio a sus miembros les ha interesado la búsqueda de lenguajes teatrales particulares, alejados de tendencias y de exigencias comerciales, con una especial atención al trabajo físico del actor y a su relación con el espacio escénico.

Después de dos años como grupo de trabajo e investigación sobre la técnica del actor, sus miembros deciden formar una compañía y empezar a trabajar en su primer proyecto teatral: What a wonderful war! que fue estrenado en noviembre de 2002 en el Teatro de los Manantiales; un trabajo de creación colectiva dirigido por Pau Pons donde se desarrolla un lenguaje personal, y que ha sido reconocido tanto en las comarcas valencianas (Millor espectacle y Millor actriu al festival Escènia, de Foios) como en el resto del Estado Español (finalista al Premio Nacional de Teatro para directoras de escena de Torrejón de Ardoz, Madrid) y que ha participado en importantes festivales como el Cos, en Reus.

En septiembre de 2004, la compañía inaugura la XIV Mostra de Mim de Sueca con su segundo montaje: Tránsito, el viaje de Juanillo Cabeza. Este es también un trabajo de creación colectiva dirigido por Pau Pons, donde la compañía asume la creación total del montaje: desde la escritura hasta la puesta en escena. Nuevamente, una marcada gestualidad y la búsqueda de nuevos lenguajes (a partir del uso de títeres, sombras chinescas, proyecciones…) caracterizan este montaje.

El equipo de El Pont Flotant, formado por Àlex Cantó, Joan Collado, Paco Martínez, Jesús Muñoz i Pau Pons, desarrolla una labor paralela en la Sala Flotant-espai teatral donde se encargan de organizar y participar en actividades de carácter pedagógico relacionadas directa o indirectamente con el hecho teatral.

El Pont Flotant inicia la seua trajectòria a València, l’any 2000. Des del principi als seus membres els ha interessat la recerca de llenguatges teatrals particulars, allunyats de tendències i exigències comercials, amb una especial atenció al treball físic de l’actor i a la seua relació amb l’espai escènic.

Després de dos anys com a grup de treball i investigació sobre la tècnica de l’actor, els seus membres decideixen formar una companyia i començar a treballar en el seu primer projecte teatral: What a wonderful war! que va ser estrenat al novembre de 2002 al Teatro de los Manantiales. Un treball de creació col•lectiva dirigit per Pau Pons on es desenvolupa un llenguatge personal, i que va ser reconegut tant a les comarques valencianes (Millor espectacle i Millor actriu al festival Escènia, de Foios) com a la resta de l’Estat Espanyol (finalista al Premio Nacional de Teatro para directoras de escena de Torrejón de Ardoz, Madrid) i que ha participat en importants festivals nacionals com el de Cos, a Reus.

Al setembre de 2004 la companyia inaugura la XIV Mostra de Mim de Sueca amb el seu segon muntatge: Trànsit, el viatge de Juanillo Cabeza. Aquest és també un treball de creació col•lectiva dirigit per Pau Pons, on la companyia assumeix la creació total del muntatge: des de l’escriptura fins a la posada en escena. novament, una marcada gestualitat i recerca de nous llenguatges (a partir de l’ús de titelles, ombres xineses, projeccions...) caracteritzen aquest muntatge.

L’equip d’El Pont Flotant, format per Àlex Cantó, Joan Collado, Paco Martínez, Jesús Muñoz i Pau Pons, desenvolupa una tasca paral•lela a la Sala Flotant-espai teatral on s’encarreguen d’organitzar i participar en activitats de caire pedagògic relacionades directa o indirectament amb el fet teatral.

Exercicis d’amor

Ejercicios de amor es una manera particular de celebrar la unión entre personas, una celebración sencilla e íntima a mitad camino entre el teatro y la realidad, donde el espectador es el invitado. Un espacio alejado de la realidad cotidiana, de los cláxones y las luces de la ciudad para reflexionar a propósito de las relaciones entre los seres humanos y donde poder ilusionarnos en los dos sentidos de la palabra: la ilusión como mentira pero también como deseo.

Exercicis d’amor és una manera particular de celebrar la unió entre persones, una celebració senzilla i íntima a mig camí entre el teatre i la realitat, on l’espectador és el convidat. Un espai allunyat de la realitat quotidiana, dels clàxons i els llums de la ciutat per reflexionar a propòsit de les relacions entre els éssers humans i on poder il·lusionar-nos en els dos sentits de la paraula: la il·lusió com a mentida i també com a desig.

Chapertons

Gom a Gom

goma gom és un espectacle d’humor visual per a tots els públics, utilitzant com a gran protagonista, el pneumàtic. Jugant amb un material en constant transformació, els tres personatges ens fan entrar dins un mon imaginari on les rodes prenen vida.
L ’espectador viu una còmica travessia pel mar, plena d’entrebancs i es veu submergit en una excitant aventura submarina envoltada de peixos, pops i taurons.
goma gom és també un triomfant cotxe de Formula 1, la història d’amor entre una flor i una abella, el joc musical de tres mussols, una tendra parella de pingüins entremaliats, un domador de circ i les seves foques,...
    ...Un combinat divertit d’imaginació, senzillesa i creativitat...

Toni Albà

Toni Albà es forma a l'escola El Timbal, a l'Institut del Teatre de Barcelona i, finalment, a l'École Internátionale de Théâtre Jacques Lecoq de París.

Amb l'espectacle Opération Fu (Cia. Dram.Bakus), del que és co-autor, co-director i actor, gira per tot el món i rep el Gran Premi del Públic del Festival de Belgrad (1987). El seu primer espectacle en solitari és L'ombra (1994), amb el qual rep diversos premis, entre ells el de la Crítica Teatral de Barcelona (1995-1996) i el de Millor Actor en el XXII Certamen Nacinal de Teatro Arcipreste de Hita (Guadalajara, 2000). El 199v6, recupera l'espectacle "Brams o la kunèdia dels herrors", del qual és co-autor, co-director i actor, juntament amb Sergi López. Els darrers anys, Toni Albà ha estat director i actor de "Tanca la porta que tinc Freud", junt a Roser Pujol (1999); autor i director de l'espectacle "Al·lucine", de la Cia. Platea (Premi Ana Mamede del Festival Internacional de Teatro de Tondela (Portugal, 2002), i Premi a la Millor Posada en Escena al XXIV Certamen Nacional Arcipreste de Hita (Guadalajara, 2002)); director de l'espectacle "Desconcert", de la Cia. Germans Manius (2002); i productor de l'espectacle "AKD Micus", de la Cia. Trotam Teatre.

A la televisió, destaquen els seus treballs com a actor a "Noche noche", amb Emilio Aragón (Antena 3, 1993); autor, actor i director de "En Ton" (TV3, 1995); o, actor en els programes de El Terrat de Produccions i TV3 "7 de notícies" (2001), "7 de nit" (2001-2002), "Una altra cosa" (2002-2003), i Buenafuente (2005).