JOAN GREGORI MARIA, President de la VALENCIAN MUSIC ASSOCIATION (VAM!)

 Vares ser un dels impulsors de la Fira Valenciana de la Música Trovam en 2013. Com va sorgir la idea? Creus que la seua evolució aquesta dècada mostra la transformació de la indústria musical valenciana?

En 2013 estàvem sota mínims per la crisi econòmica. Les empreses del sector vam fer de la necessitat virtut i intentàrem ordenar aquesta falta d’interlocució amb les institucions públiques.

Al VAM! (Valencian Music Association), germen de l’associacionisme musical professional, es van unir després organitzacions de promotors, els festivals i les sales, a més de Metrònom de Castelló. A partir d’ací pensem en organitzar unes jornades professionals. També cal recordar que, en aquella època, Aspencat i La Gossa Sorda estaven en el seu moment àlgid. Aquests són els fonaments.

El 2015, amb el canvi polític a les administracions, vam posar damunt la taula un projecte de fira autonòmica similar a les d’altres territoris de l’Estat. A Catalunya porten 30 anys amb aquest model de professionalització.

Posteriorment, entre 2015 i 2018, es va prendre consciència que érem una indústria. Això va
possibilitar que s’uniren des del xicotet festival al promotor que començava i, després, es van sumar els grans festivals amb anys d’experiència. Vam crear taules de debat amb àmplia participació. Hi havia moltes ganes de reflexionar sobre molts temes: des de l’Estatut de l’Artista fins a les relacions del sector amb l’administració o les ajudes a gestionar. El Trovam ha sigut un punt d’inflexió.

Als anys huitanta i noranta, i probablement fins fa ben poc, la indústria musical valenciana era precària. Així, anar a Madrid o Barcelona era allò habitual entre els grups valencians que destacaven i volien desenvolupar la seua carrera per viure del seu treball. En l’actualitat hi ha grups locals amb rellevància estatal, i altres amb projecció, que treballen des de la Comunitat Valenciana. Com ha sigut el procés?

 S’ha produït una presa de consciència per part del sector. Això és primordial. Hi ha uns elements comuns entre empreses del teu territori i unes polítiques des de tots els àmbits -local, provincial i autonòmic- des de les quals es pot treballar, i en les quals durant molts anys hem estat en condicions de desigualtat amb altres autonomies de l’Estat.

No és que no hi hagués empreses musicals durant els anys 80 o 90 al País Valencià, però ara s’han creat noves inèrcies. També és cert que el gir radical de la indústria global, que ha  passat de nodrir-se de les vendes de discos a fer-ho dels directes, ha facilitat la localització i que hi haja més empreses quilòmetre zero.

La pandèmia va paralitzar també la indústria musical. Com ha sigut la recuperació?

 Si la pandèmia ens hagués passat sis anys abans, el sector musical valencià hagués col·lapsat.
El Trovam va resultar providencial per tenir una base sòlida; les ajudes estaven ben encarades; els pressupostos eren deu vegades superiors als del 2013. Ens va agafar amb part dels deures fets, tot i que les nostres estructures empresarials i la inversió institucional encara no són comparables a les d’altres: a Catalunya hi ha una Direcció General d’Indústries Culturals que ací seguim reivindicant.

Nosaltres hem ajudat l’administració en plena pandèmia amb estratègies per no paralitzar la
cultura malgrat els confinaments o en els primers protocols sanitaris per poder fer concerts. Ha sigut una interlocució fluida.

Amb la plena normalitat, el sector ha treballat molt i s’han recuperat els números previs al 2020. Molts dels festivals i gires ajornades han saturat els equips de producció, i s’ha fet palesa la manca d’infraestructures, d’equips tècnics. El boom de la reobertura ha sigut bo en facturació, però un colp de realitat per valorar que açò no és infinit, que no es pot créixer exponencialment sense que perillen qüestions tècniques i de seguretat. Els treballadors
de la música que durant els tancaments van trobar treballs en altres àmbits no van tornar al sector, i els que es van quedar no van donar l’abast durant el 2022. La postpandèmia ha reestructurat el sector i ha obert el debat sobre les condicions laborals. La pandèmia ha provocat un canvi mental en la manera d’afrontar la faena i els empleats valoren més el temps amb la família que enredar-se en una gira de trenta concerts en trenta dies.

El desenvolupament de la promotora Pro21Cultural, nascuda el 2000, és el reflex d’aquesta transformació des d’una indústria incipient a una realitat empresarial consolidada?

Comencem a portar grups en el moment que van professionalitzant-se i ens centrem en el territori natural. Una part de la nostra indústria té com a fonament la unitat de la llengua, que és allò que manté part del nostre sector. Necessitem un mercat natural on el grup cresca. La Fúmiga té vint concerts al País Valencià i quasi quaranta a Catalunya. La creació d’un
circuit ha sigut un dels nostres eixos, i s’ha fet a base de temps i de desenvolupar una estructura que va des dels estudis de gravació, els segells discogràfics i les empreses promotores i de producció fins als mitjans de comunicació especialitzats. Així es conforma un
engranatge que ha pogut consolidar alguns grups fins arribar a la realitat actual.