Tot el que envolta El Diluvi és una qüestió d’identitat. D’apostar per la identitat pròpia, però també per les que semblen alienes. De posar-se en el lloc dels altres i fomentar l’empatia. De tindre cura d’una identitat i d’unes identitats mitjançant la diversitat. Perquè tot en ells és també diversitat: estilística i idiomàtica. Estilística perquè saben fondre, com molt pocs, el folk, el reggae, la cúmbia, el pop, els ritmes balcànics i l’electrònica. I idiomàtica perquè, encara que s’expressen habitualment en valencià, han arribat a publicar una mateixa cançó en huit llengües diferents: va ser en 2018, amb “I tu, sols tu”, una composició de caràcter internacionalista i feminista, cantada en francés, gallec, basc, occità, aranés, asturià, castellà i anglés. Perquè les llengües són sempre un element de concòrdia.

Són hereus d’un llegat que es remunta a històrics del folk valencià com Al Tall o Carraixet, i fills -creativament– de la gran figura d’Ovidi Montllor. Actualitzadors amb saviesa d’aquella herència mitjançant la fusió amb altres estils i una sonoritat absolutament vigent, i amb una trajectòria acumulada que els fa mereixedors de ser considerats un dels millors grups de mestissatge sonor del país. Així ho van reconéixer els premis Ovidi Montllor 2019 en la categoria de millor disc de mestissatge per Junteu-vos (Halley Supernova, 2019), el disc més madur i complet d’una trajectòria que conta també amb capítols tan brillants com els autoeditats Motius (2014), Alegria (2015) o Ànima (2017). O la recent “Paraules silenciades”, avançament del nou disc en 2022.

És el seu un recorregut que ha guiat amb mestratge el seu productor de capçalera, David Rosell, un dels arquitectes de la nova sonoritat mestissa. Una trajectòria esguitada de col·laboracions de luxe, com les d’Ebri Knight, Roba Estesa, Balkan Paradise Orchestra, Huntza, Carles Belda, Zoo o Pep Gimeno Botifarra, i durant la qual també han tingut temps de compondre cançons partint de poemes i textos d’Ausiàs March, Maria Merçè Marçal, Mario Benedetti o Majo Domènech. La banda encapçalada per Flora Sempere és, a més, garantia d’esperit festiu, reivindicació i mestissatge sobre qualsevol escenari. Una d’eixes bandes que enriqueixen l’intel·lecte i aviven el ball. Tot al mateix temps.