Últim Disc

La premsa diu d’ells:
“La Fúmiga és ja un fenomen social de la música festiva” (Salvador Enguix, La Vanguardia)
“La Fúmiga aposten per unes lletres que criden l’atenció per la manera en la qual defugeixen les metàfores i toquen de peus a terra fins a arribar a les coses més quotidianes” (Clàudia Pérez Garriga, Mondosonoro)
“Fotosíntesi de La Fúmiga és un treball enèrgic i festiu, com és marca de la casa, però també amb una bona dosi de reflexió i consciència crítica” (Èlia Gea, Enderrock)
“Els d’Alzira porten quasi deu anys demostrant que des de la formació de carrer, i una aposta festiva, però molt treballada, es pot arribar al gran públic” (Víctor López Heras, Beat Valencia)
Són moltes les coses que cauen pel seu propi pes i el temps les col·loca al lloc que els hi correspon. Tots sabem que el territori valencià és el que més quantitat de bandes de música popular concentra per habitant i per metre quadrat, així que ja era hora que el seu camí i el del pop es creuaran. Qüestió de lògica. La Fúmiga són la prova més concloent. I també la més reeixida. Es van foguejar en la tradició de bandes nascudes als pobles de la costa des de Vinaròs a Guardamar, que la clapegen de nord a sud i la cobreixen també d’est a oest, adobats en tota eixa noble nissaga de xarangues, cercaviles, àmplies seccions de vent i de percussió. I aquest col·lectiu de dotze músics d’Alzira, format en 2012, ha acabat per convertir-se en un dels relleus naturals, juntament amb els Zoo, d’aquells grups valencianoparlants que ostentaven major capacitat de convocatòria fins fa uns anys: Orxata Sound System, La Gossa Sorda o Aspencat. I ho han fet millorant tot això que han heretat, i adaptant-lo als temps que vivim. Amb esperit festiu, consciència social i col·lectiva, obertura de mires i cançons que tenen això que sembla fàcil, però és molt difícil: capacitat de connectar amb el gran públic. Arrelar en la seua memòria i també fer-la ballar.
Només dos àlbums i un bon grapat de singles els han bastat per a ocupar el lloc de privilegi que tenen. També un bon reguitzell de col·laboradors fidels. I amb un productor de prestigi que és pràcticament com un altre membre de la banda, l’experimentat Mark Dasousa. EPs com Pròxima parada (Halley Records, 2020) i àlbums com Espremedors (Halley Records, 2019) i Fotosíntesi (Halley Records, 2021), amb notables col·laboracions com les de Zoo, Suu, Pupil·els, El Diluvi, Jazzwoman, VaDeBo, The Tyets, ESTHER, Samantha o Jonatan Penalba. Discos que alberguen cançons que acumulen a vegades milions i a vegades centenars de milers d’escoltes, com “Mediterrània”, “Havia de passar” o “Ja no fa mal”. I amb tots els seus factors combinant-se per omplir una coctelera en la qual es combinen el pop, l’ska, els ritmes balcànics, la tradició de les brass bands, el folk, els ritmes llatins i tropicals i ara fins i tot el pop electrònic amb algunes influències de la música disco. Una fórmula tant irresistible com eficaç.
Un premi Carles Santos per part del públic en 2019 i un Ovidi en 2020 per millor disc de mestissatge, juntament amb la confirmació de la gran acollida per part del públic, que els ha convertit en tot un fenomen, avalen fins ara la carrera d’un grup que fa bandera de l’empatia, l’autoestima (i l’estima també als altres) i la lluminositat, tal com llueix el títol del seu jubilós i contagiós últim treball.
VISIBILITZACIÓ I UNIÓ TÈCNICA per Iris Stella
Iris Stella és membre de l’Associació de Tècnics del País Valencià (ATPV)
i responsable de producció a Pro21Cultural
Entrevista a Joan Gregori Maria per Víctor López
Joan Gregori Maria Femenia és gestor cultural des de fa més de dues dècades.
Va ser un dels impulsors del VAM! (Valencian Music Association), germen de la Fira Valenciana de la Música Trovam, en 2013, de la qual va ser director fins a 2022. Actualment exerceix funcions executives en l’àrea de música, producció i booking de Pro21Cultural.
FER CULTURA EN 2020? DUBTES ENTORN DELS ESDEVENIMENTS MASSIUS
Al País Valencià es considera massiu tot aquell esdeveniment que supere els 400 assistents. Una mesura que genera molts dubtes i controvèrsia en el sector cultural.
CULTURA PER FORÇA MAJOR
Volem ficar el focus en les persones, animar sense caure en infantilismes ni defugir de l’hora greu, ens cal una escalfor per a repensar la nova normalitat, de les poques coses que veiem certes és que haurem de fer-ho de forma col·lectiva, el junteu-vos ovidià de nou, tindre en compte a totes les persones que formen part del fet cultural i fer-los un reconeixement
INFORME DEL SECTOR DE LA MÚSICA FIRA TROVAM 2018
La Fira Valenciana de la Música TROVAM Pro Weekend, ha tancat la seua sisena edició al 2018 amb els objectius acomplerts a grans trets i ha servit als agents que operen al sector musical, per elaborar una diagnosi més acurada de què ens depararà el proper exercici i quines son les claus del debat per als anys vinents.
EL DILUVI: «QUÈ FAREM HUI? TOCAR, CANTAR I BALLAR!!!»
Junteu-vos (2019, Halley Records) va veure la llum el passat mes d’abril i El Diluvi ha realitzat els primers concerts de la gira homònima. Tothom ha vist una evolució o revolució en les sonoritats de la banda en aquest nou treball, i conèixer les interioritats d’aquest disc tan elaborat.
Si te interesa contratar alguno de nuestros espectáculos, puedes rellenar el formulario a continuación: