El títol del seu últim disc és inequívoc: Espais és el que necessitava la música de Laura Esparza i Carlos Esteban. Oxigen. Aire pur. Expansió. I així ha sigut. Espais (Primavera d’Hivern, 2021) confirma i al mateix temps amplia el notable cabal expressiu de la parella valenciana. Les seues guitarres acústiques conviuen ara amb els beats electrònics. El folk mediterrani i els repunts digitals formen part ara de la mateixa recepta, integrats com una entitat pròpia, i no només com si foren suggeriments ornamentals que s’arrebossen entre ells. I ho fan en valencià i en castellà.

Sí, és impossible no recordar-se’n de Maria Arnal i Marcel Bagés. Un paral·lelisme innegable. Pel seu format, per la forma en la qual es nodreixen sonorament, també per les llengües emprades i la sonoritat. Però la unió d’Esparza i Esteban branda un llenguatge propi. I es nota (i de quina manera) la mà destra de Dani Belenguer (Bearoid) en la producció d’un àlbum que incorpora ara també pinzellades de r’n’b, hip hop i pop mutant. Un considerable pas endavant respecte al seu sorprenent debut, el disc que els va posar en el mapa de la música més agosarada feta per ací, Mare Natura (La Fera CC, 2020), i per al qual van comptar amb les col·laboracions de Mireia Muñoz i Vera Carrión (Mafalda) i Josep Pérez (Ona Nua), entre d’altres, i que els va conferir presència i reconeixements en convocatòries com Sona 9, Sons de la Mediterrània i els premis Carles Santos.

En aquesta ocasió, és només Laborde (Lisasinson) qui destaca al capítol de col·laboracions, perquè Laura i Carlos estan més a prop que mai d’assolir amb un discurs que només és seu i de ningú més. Més propi. Més físic. Més sensual. Més tangible i també menys evanescent. Més ballable i dúctil, adient per a qualsevol recinte. Més rotund, sens dubte. En les cançons d’estos dos músics, els camins de la tradició i de l’avantguarda s’entrellacen en harmonia. Són músics bressolats en una formació jazz però amb les oïdes ben obertes al món. I en un temps quasi rècord, només dos anys – el projecte va cobrar la seua forma en 2019 –, han travessat una evolució que els situa en la punta de llança d’eixes propostes que passen de ser emergents a realitats ben sòlides.

La premsa diu :

 “Espais és un treball remarcable, doncs, unes cançons que es lligen, uns texts que també corresponen al moment present. Unes cançons per a l’hivern que s’atansa” (Daniel Monfort, Tresdeu)

 “Laura Esparza i Carlos Esteban, acompanyats per la guitarra d’Iván Espí, enfilen amb el seu segon disc un camí al qual el factor electrònic s’incrementa sense rebaixar l’emoció” (Carlos Pérez de Ziriza, El País)

 “Espais és un àlbum amb gran dosi d’electrònica i relats metafòrics” (Sergi Núñez, Enderrock)