Les revolucions no paguen la pena si amb elles no es pot ballar. Perquè la lletra, amb ball entra. I perquè la consciència social, la de classe i també la de gènere, no han de contradir, amb cap justificació, l’esperit lúdic. Poques coses com el ball per a empoderar-nos. Pocs espais més alliberadors que una pista d’un club o un gran festival. Són coses que saben molt bé Núria Pons, Marina Bolea, Laura Honrubia i Maria Deltell. És a dir, les Maluks.

Amb només un àlbum, el revitalitzant Som i Vibrem (Propaganda Pel Fet, 2021), precedit per un bon reguitzell de singles. Però el bagatge que atresoren en altres projectes i la riquesa de les seues inspiracions sonores és de les grosses: cumbia digital, ritmes tropicals, reggae i reggaeton, electrònica expansiva, dancehall, drum’n’ bass aguerrit, dembow i fins  i tot dub es combinen en la seua irresistible coctelera sonora.

Donen veu al mestissatge i el multiculturalisme del barri valencià de Benimaclet. I ho fan per al món sencer. És acció local i projecció global. 2019 va ser el punt d’inflexió perquè a què aquestes tres vocalistes i una DJ s’aliaren i començaren a difondre les seues primeres cançons, amb el mateix poder d’expansió  que la més potent bomba de raïm: “Fins l’alba”, “Comboi” “Contra l’oblit” (amb Carles Belda), “Olor d’Ones” (amb Mireia, de Pupil·els) i “Em toca” (amb La Fúmiga) van ser els avançaments que van aplanar el camí per a la publicació del seu primer àlbum, un disc al qual van comptar també amb Tremenda Jauría, Chalart58, Pa Lao o ZeBRASS. Una activitat imparable la seua, fins a arribar a “El nostre oasi”, el seu hit tropicalista de juliol de 2021. Una de les cançons del passat estiu.

Antifeixisme, feminisme i suport aferrissat a la seua cultura i a la seua llengua: estos podrien ser els grans principis cabdals d’un projecte que fa de la hibridació d’estils un emblema, que fa bandera de la fusió de sons, i que ha passat ja per festivals tan concorreguts com Feslloc, Festivern o Viña Rock. Recintes en els quals la seua música, ja festiva per si mateixa, joiosa i combativa alhora, assolix la seua autèntica dimensió. Per alguna cosa han sigut nominades als premis Carles Santos 2021 en la categoria de millor gira i ja van guanyar el premi a millor directe en 2000 als guardons que entrega la revista Tresdeu. Consciència social i ball són per a elles com l’anvers i revers de la mateixa cosa.

La premsa diu d’elles:

 “El quartet del barri valencià de Benimaclet, les Maluks, es perfilen com un dels projectes musicals valencians més a tindre en compte durant este 2021” (El Diario)

“El quartet femení d’urban i tropicalisme valencià Maluks presenta onze canonades d’electrònica 100% ballable i empoderada” (Enderrock)

“Maluks no és una banda gens convencional i, per tant, critica els convencionalismes… estem davant un disc replet de sorpreses que pretenen reproduir-se en locals amb àmplies pistes de ball” (Juan Fernández – Urban Life)