Sandra Monfort

Tradició i avantguarda. Ancestralitat i modernitat. Tacte orgànic i digital. Caire endèmic i forà. La carrera de Sandra Monfort (Pedreguer, 1992), membre de l’afamat trio Marala, s’ha forjat sobre aquest reguitzell de dualitats. El seu és un perfil versàtil, però també d’artista amb molt d’esme. Una dona que sap combinar la tècnica amb la intuïció.

Dins de l’abundant verger en què s’ha convertit l’encreuament entre tradició i modernitat a la nostra escena, les combinacions simplement eixerides no haurien de ser suficients. Rescatar el millor del nostre passat per projectar-lo al present i apuntar també al futur requereix coneixement, però també una gran dosi de personalitat i audàcia. Ambivalència, però també un missatge clar. I la capacitat de créixer a cada nou pas, per descomptat. Redissenyar i redimensionar l’argumentari propi.

Niño Reptil Ángel (Hidden Track, 2021) va ser un sensacional debut, però La Mona (Hidden Track, 2023) el supera amb escreix. Són deu cançons que confirmen tot el que apuntava fa un parell d’anys. Que converteixen qualsevol indici de promesa en una ferma realitat. És la punxant i rotunda versatilitat de Sandra com a lletrista, compositora i intèrpret el que marca la diferència i situa aquest treball entre els més enlluernadors tractats de música popular contemporània (en tots els sentits) del moment. És un pas de gegant en la trajectòria de Sandra Monfort. És el disc que hauria de reportar-li les grans audiències que mereix. El que hauria de fer que el seu nom sone entre els autènticament imprescindibles de la nostra música en l’actualitat. I així ho reconeixen els Premis Carles Santos de la Música Valenciana, que li atorgaren els guardons a millor disc de pop, millor cançó per “Moreneta” i millor disc 2023. També ha estat millor disc de folk per a Enderrock 2023 i ha aconseguit estar en la huitena posició dels millors discs d’arrel-flamenc estatals de 2023 per a Mondosonoro.

 Formada a l’ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya) i especialitzada en guitarra clàssica, la de Pedreguer factura cançons que no són gens ortodoxes, reverents o encotillades. Més aviat al contrari. No queda cap dubte que la valenciana comparteix òrbita amb tots eixos músics que estan actualitzant el llegat sonor dels seus territoris des d’una perspectiva absolutament actual, vigent i colpidora: la seua és la mateixa lliga en la qual despunten Rodrigo Cuevas, María José Llergo, Maria Arnal o Valeria Castro. Una proposta agosarada, al si de la qual podem localitzar punts en comú amb la música de Caroline Polachek, Sevdaliza, Oklou, FKA Twigs, Björk, Oneohtrix Point Never o James Blake, figures internacionals que no només són referents, sinó que, a més, hi són molt més a prop del que sembla.

 

 

La premsa en diu:

La Mona (2023) és un autèntic festí de textures, ritmes i sentiments oposats. Un treball que ni s’oblida de les arrels ni deixa d’apuntar a allò universal, tant en el seu so com en els seus textos, perquè l’amor (i el desamor), el sexe o la mortalitat estan ben presents en els seus solcs. És quasi un miracle de disc.” (Carlos Pérez de Ziriza, El País)

“Sandra Monfort no és només un exponent de la fusió entre la cultura popular valenciana i les sonoritats contemporànies. Es un cicló que trenca amb esquemes i reinventa melodies per importar avantguarda i transgressió. La Mona és la confirmació de la seua candidatura a figura musical totèmica. (Moisés Pérez, El Temps de les Arts)

Sandra Monfort es va prometre reunir cadascun dels símbols que l’han vist créixer en un disc reivindicatiu de discurs multitemàtic on la tradició i l’avantguarda es donen la mà per ballar juntes a ritme de boleros, pasdobles i balades de la contemporaneïtat més actual. Amb La Mona com a resultat, és ben clar que ho ha aconseguit.”. (Abel Olivares, Mondosonoro)

“Un treball que confirma a la valenciana com a una de les grans veus de les perifèries sonores del país. I que visca la diversitat lingüística.”  (Revista NUEBO)

MÉS NOTÍCIES

Entrevista a Joan Gregori Maria per Víctor López

Entrevista a Joan Gregori Maria per Víctor López

Joan Gregori Maria Femenia és gestor cultural des de fa més de dues dècades.
Va ser un dels impulsors del VAM! (Valencian Music Association), germen de la Fira Valenciana de la Música Trovam, en 2013, de la qual va ser director fins a 2022. Actualment exerceix funcions executives en l’àrea de música, producció i booking de Pro21Cultural.

CULTURA PER FORÇA MAJOR

CULTURA PER FORÇA MAJOR

Volem ficar el focus en les persones, animar sense caure en infantilismes ni defugir de l’hora greu, ens cal una escalfor per a repensar la nova normalitat, de les poques coses que veiem certes és que haurem de fer-ho de forma col·lectiva, el junteu-vos ovidià de nou, tindre en compte a totes les persones que formen part del fet cultural i fer-los un reconeixement

Si te interesa contratar alguno de nuestros espectáculos, puedes rellenar el formulario a continuación:

Política de privacidad

Pin It on Pinterest

Share This