VISIBILITZACIÓ
I UNIÓ TÈCNICA per Iris Stella

La pandèmia ha mostrat la fragilitat i ha evidenciat els problemes de molts
sectors, com és el cas del nostre: el sector de la producció tècnica. A ulls
de l’administració no som percebuts com una indústria, sinó que en el millor
dels casos som el sector de l’oci, encara que normalment som vistos com
“eixa cultura que resulta fàcilment prescindible en època de crisi”. De fet,
la major evidència d’això és que els treballadors tècnics estan inscrits en
epígrafs que no coincideixen amb la seua activitat professional.

A més, la pandèmia va fer que molts professionals eixiren cap a altres
activitats laborals que els oferien més estabilitat i menys incertesa.
Lamentablement, molts d’aquests professionals no han retornat després
d’aquesta situació tan atípica que vam viure en 2020. També va ser
un moment de reflexió i parada que va ajudar a visibilitzar i a conscienciar
dels problemes laborals que no s’havien resolt durant molts anys.
Així, açò va derivar en què quan vam sortir de l’estat de pandèmia ens vam
trobar amb un sector de tècnics que havia perdut professionals. Això ens
va fer prendre més consciència de la necessitat d’actuar col·lectivament
i de fer servir la interlocució de les associacions i sindicats per aconseguir
una reestructuració de les nostres condicions laborals i salarials.

D’altra banda, a més de la necessitat de canvis, també hem pres
consciència de la importància del nostre paper com a esglaó essencial en
la cadena de requisits imprescindibles per a la realització d’esdeveniments.
A més, en comptar amb formació professional específica, podem aportar
el nostre coneixement i ajudar a la bona realització de projectes. Així doncs,
busquem implicar-nos més i ser d’ajuda tant per a les empreses del sector
com per a l’administració.

En conclusió, si bé la professionalització dels treballadors i la formació
d’associacions han contribuït enormement a la progressió de la indústria,
encara queda molta faena per fer. Si volem atraure persones a la
indústria”. i conservar-les, tant una bona formació com una dignificació
de les condicions laborals són absolutament necessàries. Per això,
hem de guanyar força i seguir lluitant mitjançant la unió, la conscienciació
i la reivindicació. D’aquesta manera, farem possible viure decentment
desenvolupant una activitat essencial per a la cultura i l’oci.