La indústria musical en conjunt, presenta una clara evolució de mercat adreçada a la gestió del directe. Les gires dels grups i els ingressos generats per la venda d’entrades i pels acords de contractació, suposen la part més substancial dels guanys del sector musical, per damunt del volum generat via discogràfiques, gestió de drets d’autor, explotació de drets d’imatge o els dividends produïts per les plataformes de streaming.
Si sumem a aquesta equació la irrupció dels macrofestivals musicals i el seu assentament en la dieta musical de l’espectador mitjà, veiem encara amb més nitidesa, la importància de les empreses de management en el nou context del mercat musical.
El moviment pel control de la quota de mercat exigeix garantir i fer créixer els continguts, això vol dir els grups, i saber gestionar el format de recepció del consumidor, el continent, en els seus respectius canals: gires, festivals, xarxes, plataformes, ràdio, TV. En aquesta vibrant pugna el denominador comú és la gestió del management de les bandes i ací és on l’escena musical valenciana té un gran repte a resoldre.
Si analitzem les dades anuals de l’Anuario de la Música en Vivo de l’APM 2023 i 2024, entre els vint grups estatals que més facturen pels concerts, no trobem cap artista que tinga una empresa de management que opere en clau valenciana, el rànquing està encapçalat per Live Nation, GTS Universal Music Group, Riff, The Project i Get In. Traduït geogràficament Madrid-Barcelona-Sevilla-Euskadi i aquesta és la realitat.
Els grups empresarials valencians potents, s’han especialitzat majoritàriament en la gestió de festivals, empreses com The Music Republic (Arenal Sound, Les Arts, Fib), Producciones Baltimore (Low Festival, Warm Up) i Serious Fan Music (Noches del Botánico) disputen en la lliga de les polseres de colors, però deixent en segon terme el desenvolupament del management, una oportunitat per enfortir el teixit local a nivell de creació i gestió del contingut artístic i això ens aboca, entre altres factors, a jugar en la perifèria del control mediàtic i econòmic de la música.
Generadors de bandes
Sense grans empreses de management local, la indústria valenciana no pot escalar tot el seu ecosistema associat: editorials, estudis de gravació, discogràfiques, promotores, productors, agències de comunicació, empreses tècniques auxiliars. El I+D de la música és el talent, és apostar per grups musicals que marquen tendència i siguen capaços d’establir hegemonies musicals duradores. Hem de deixar de ser “consumidors de bandes” a passar a ser “generadors de bandes”, hem de treballar com un gran grup d’interés amb marca valenciana, que sàpiga posar en valor la música i els professionals que treballen darrere d’ella.
L’Oficina Valenciana de la Música, és un primer pas per alinear tots els operadors que actuen en el medi, però no es suficient, la creixent simbiosi entre desenvolupament de management musical i les agències de gestió creació de continguts en les xarxes socials, podcast, talent show i late-night show, ens obliga encara més a una anàlisi de la realitat prou crua. Una diagnosi ràpida ens diu que estem mancats de grups mediàtics propis amb influència real en l’àmbit estatal, no tenim cap Grupo Planeta, Prisa, Mediaset, Unidad Editorial, Vocento… aquestes plataformes són bàsiques per poder llançar la carrera musical dels artistes i sense aquest poder i el paraigua mediàtic que presten, els músics i cantants es veuen obligats a buscar estructures sòlides de llançament a l’exterior, principalment Madrid i Barcelona, on a més a més concentren les seus socials Warner, Sony i Universal, i les principals agregadores digitals The Orchard, ONErpm o Altafonte per acabar de quadrar el cercle.
Arribats fins ací, hauríem de qüestionar-nos si un dels factors de correcció que caldria explorar, davant la desigualtat d’oportunitats que veiem reflectit en el sector productiu musical, és una intervenció de l’administració per regular un mercat musical amb clars símptomes de concentració i manca de defensa de la competència. Davant una liberalització tan acusada que genera diferències territorials inabastables i tractant-se d’una matèria cultural, d’interés públic general, amb drets protegits per la Constitució europea, impulsar polítiques de discriminació positiva legislativa, econòmica i fiscal podria ser una mesura pal·liativa. Si es pot regular el mercat immobiliari, el sector elèctric i el sector sanitari, el musical potser no hauria de ser menys. La importància estratègica del management musical, per a l’escena valenciana, marcarà el futur del nostre sector i ens determinarà quin paper jugarem en els pròxims anys.
Rafa Jordan membre de Pro21cultural i Secretari de MusicaProCV
