por Víctor López Heras para BEAT VALÈNCIA

Una de les activitats principals del HUB Cultural Cabanyal és la formació dels seus membres en assumptes pràctics de l’entorn digital i de la innovació aplicats al camp cultural, que caminen en paral·lel a la seua formació acadèmica. El primer trimestre de 2026 ha tingut tres cursos sobre, Estratègia creativa aplicada a projectes culturals, Optimització de xarxes socials com a eina professional i Gestió de Google Sheets per a creadores i empreses. Ara, en el segon trimestre, es centraran en Fiscalitat, finançament i subvencions un curs impartit per May Ibáñez, experta de la Valencian Music Office i una formació en Pitch elevator a càrrec de Pepa Miralles directora, actriu i productora teatral, per saber comunicar i presentar un projecte davant un client potencial, una fira del sector o una reunió institucional en un màxim de 120 segons. Em parlat amb Rafa Jordan, responsable del projecte.

Quan va arrancar la iniciativa i quins són els seus objectius bàsics?

El projecte comença a prendre forma fa un parell d’anys amb la ficada en marxa del centre cultural La Reina 121. Una de les iniciatives del centre va ser elaborar un mapeig dels agents culturals del districte marítim i el resultat ens va sorprendre, prop de 70 emprenedors i emprenedores culturals resideixen o tenen activitat als barris de la façana marítima des de Natzaret a la Malva-rosa. Això ens va engrescar a tirar endavant una idea que feia temps volíem materialitzar, un projecte d’acceleradora cultural per a artistes, creadores i pimes culturals, d’ací naix el HUB. El seus objectius són connectar i dinamitzar l’ecosistema cultural del barri, sota el prisma del treball en xarxa i col·laboratiu, per demostrar que el sector cultural pot aportar una nova manera de mirar la ciutat, repensar el concepte de productivitat al qual estem encaminats e introduir la cultura com a valor col·lectiu per fer el dia a dia del barri més humà.

Els Poblats Marítims de València estan experimentant un canvi estructural. Què pot aportar Hub Cultural Cabanyal al teixit social i econòmic del barri?

El procés de substitució del veïnat dels Poblats Marítims, va més enllà del que habitualment comprenem com a “gentrificació/turistificació”, estem davant d’un procés d’expulsió de les persones amb rendes baixes, que ens afecta més enllà del problema de l’habitatge. La pèrdua d’este segment poblacional, afecta directament la cultura del barri, a les tradicions que li són inherents com les falles, la pasqua marinera, la gastronomia, l’escena cultural alternativa, l’idioma en un districte valencianoparlant. Tot aquest entramat de vivències, costums, maneres de fer del districte estan perdent la seua funció social bàsica i això és un drama. El HUB mira per protegir als agents culturals i el primer de tot és fer un exercici d’autoconeixement, de visibilització, crear xarxa i posada en valor, per treballar des dels projectes individuals cap a uns objectius col·lectius.

Ara mateix en la web apareixen una sèrie d’espais, activitats i professionals associats ja al Hub Cultural Cabanyal. Com es connecten i amb quins objectius?

La web del HUB és el motor de connexió entre els agents, tots compten ja amb un microsite per poder explicar els seus treballs i generar així una doble funció, mostrar els seus projectes de manera digital i generar un marketplace i marketsocial intern que genera intercanvis entre els membres del HUB i fomenta la contractació de professionals de la mateixa comunitat vinculada. Darrere del HUB hi ha els equips de treball de La Reina 121, encapçalada per Olga Álvarez i de Huming com a partner tecnològic i Pro21. Un total de 7 professionals dedicades totalment o parcial al projecte, amb la gestora cultural Rosella Palanca que coordina totes les activitats que es van desenvolupant a cada fase.

El passat octubre vam publicar un article on exposàveu que ‘El model de gestió del HUB, vol ficar en pràctica les noves institucionalitats, superar les categories clàssiques de titularitat publico-privada i generar estructures de governança deliberatives, perseguint la generació de valor per als seus membres i la comunitat sobre la qual actuen’. Com s’aconseguix este objectiu?

Practicar les noves institucionalitats és preceptiu pels moviments socials, econòmics i culturals que volen una altra manera d’administrar els recursos públics superant les categories clàssiques. L’administració pública, l’Estat, les institucions autonòmiques i les de la ciutat de València, pateixen un dèficit de legitimació davant de la ciutadania, que amb la DANA encara s’ha accentuat més. El 15M ens va ensenyar una altra manera de gestionar les polítiques públiques culturals, experimentant processos participatius, pressupostos híbrids, alternatives que contemplaven la cogestió i el disseny de les estratègies per a la ciutat. Tot este procés ens conduïa a una institucionalitat porosa on la capacitat d’agència no recalava únicament en l’administració i feia possible generar un nou poder ciutadà de codecisió que hui hem de recuperar. Aconseguirem este objectiu generant nòduls cívics amb capacitat d’acció, competents en matèria legislativa, normativa, comunicativa i aplicant el model ja existent de la nova economia social. El sector cultural ha d’interactuar més enllà de les regidories i conselleries de Cultura, ha de tindre interlocució directa amb Hisenda, Economia, Innovació, Urbanisme.

Publicat en BEAT VALÈNCIA el 23 de març de 2026