Carles Caselles (Smoking Souls) transmuta en RO.DI Romàntic Dimoni: una revolució de rock i tendresa en el seu nou projecte.

• L’artista de Pego inicia la seua etapa en solitari amb un alter ego, el “Romàntic Dimoni”, que fusiona el post-punk amb una lírica punyent i política.
• El projecte reivindica l’amor col·lectiu i la cura com a forma de resistència davant l’individualisme.

Després d’anys liderant una de les formacions més emblemàtiques de l’escena actual, Smoking Souls, Carles Caselles obri una nova i ambiciosa etapa vital i artística. Ho fa sota la identitat de RO.DI (Romàntic Dimoni), un projecte conceptual que s’estrena amb el disc El Primer Moviment.

El naixement del “Romàntic Dimoni”

RO.DI no és només un pseudònim; és un alter ego creat per Caselles per endinsar-se en una aventura alliberada de l’etiqueta del seu antic “jo”. Acompanyat d’una nova banda i un equip creatiu integral —que inclou la producció sonora de Joel Gilabert—, l’artista proposa un viatge on la vulnerabilitat es converteix en força.

Musicalment, El Primer Moviment es defineix com un disc de rock amb essència post-punk anglosaxó. Tot i el gir estilístic cap a sonoritats més atrevides i innovadores, es manté el segell inconfusible de Caselles: lletres d’alt nivell poètic i el contrast magnètic entre la contundència instrumental i la dolçor melòdica.

L’amor contra la màquina: Un posicionament polític.

La pedra angular d’aquest treball és la premissa “L’amor contra la màquina”. En un context dominat pel consumisme, la immediatesa i els egos digitals, RO.DI proclama que la tendresa és la vertadera revolució.

“L’amor s’entén aquí com una forma de resistència revolucionària, tal com deia Bell Hooks. És una cura cap al col·lectiu per trencar amb la deriva actual”, afirma l’artista.

Qui és RO.DI? El terrorista de la sensibilitat.

El protagonista d’aquesta etapa trenca amb l’imaginari del diable venjatiu judeocristià. RO.DI és un “dimoni tendre”, un antisistema que exerceix l’empatia com a arma de destrucció massiva contra l’individualisme. Visualment, el personatge es presenta amb una màscara artesanal que reinterpreta el passamuntanyes tradicional: un element que li permet “no ser ningú” per poder ser “algú diferent”, convidant el públic a sumar-se a aquesta premissa del pensador afroamericà Frantz Fanon “la llibertat serà col·lectiva”.